Any 1974. Ana té 19 anys, viu a Barcelona i és, als ulls de la seua família benestant, una xica rebel. Després d’una escapada nocturna, son pare decidix posar-la en mans del Patronat de Protecció a la Dona, institució especialitzada en dones caigudes o en risc de caure. Ana és traslladada a Madrid per a ser internada en un reformatori regentat per monges i sotmesa a un règim disciplinari brutal. Allí tractarà de sobreviure buscant consol i suport en l’amistat d’altres xiques en la mateixa situació, especialment en la de Sole, una xica de poble amb una vitalitat contagiosa que connecta amb ella a l’instant. Eixa amistat lluminosa serà el que mantindrà Ana a flotació.