La pedrera romana de St. Margarethen (Àustria), declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ofereix un marc que cap escenografia de teatre tancat pot igualar. La immensitat de l’espai s’utilitza per recrear una Sevilla que sembla tallada directament en la terra. Esta versió, dirigida pel visionari Arnaud Bernard, redefineix l’escala del drama operístic, utilitzant les imponents parets de roca de la pedrera de St. Margarethen com un escenari viu que amplifica la tragèdia i l’erotisme de l’obra. La química entre Marco di Sapia (Escamillo) i Sofia Vinnik (Carmen) es percep elèctrica fins i tot a distància, mentre que les àries de Vanessa Vasquez aconsegueixen «empetitir» la roca a través de l’emoció humana pura, recordant-nos que, malgrat l’escala monumental, Carmen continua sent una història sobre el cor humà.